Format a Castelló amb Pasqual Amorós i a València amb Lluís Gilabert, i a l’Acadèmia de Sant Carles (1903-05). Exposà a Madrid (1906) i a Barcelona (1907), on residí un quant temps. Tornà a Madrid per treballar amb Querol i amb Benlliure i després anà pensionat a Roma. Passà per Florència i per París abans d’establir-se a Madrid, on guanyà la primera medalla a l’Exposición Nacional del 1917 amb Poema. Fou professor de modelatge a Sant Carles (1942). Féu diversos monuments a Vinaròs, Madrid (al Doctor Tolosa Latour), Cartagena, Salamanca, etc. Conreà un realisme classicista sovint tenyit d’arcaisme que hom pot relacionar amb el Noucentisme.