El 1877 inicià els estudis militars i d’enginyeria a l’Acadèmia d’Enginyers, on, el 1879, es graduà com a tinent. Ja capità del cos militar, fou destinat a Cuba com a comandant. Hi aplicà els seus coneixements d’enginyer en l’estudi i aixecament de plànols fins el 1895. Després de residir a l’Havana, aquell mateix any es traslladà a Manzanillo, on dirigí dues companyies d’enginyers de suport als combatents contra els moviments independentistes cubans. El 1897, enginyer comandant a Manzanillo, es destacà en les operacions de bombardeig i bloqueig de l’esquadra nord-americana durant el juny i juliol de 1898. Per les seves accions, rebé la creu del Mèrit Militar i la creu de Maria Cristina. El 1899 retornà a la península Ibèrica, on se li concedí el grau de tinent coronel per les tasques d’obertura i rehabilitació del riu Cauto i pel bombardeig de Manzanillo. El 1912 fou ascendit a coronel i destinat al primer regiment mixt d’enginyers establert a Ceuta. A l’Àfrica realitzà diverses operacions militars; morí a Biut en una acció de sentinella de les posicions ocupades per les seves tropes.