Fill d’un antic alcalde liberal del mateix poble, s’uní el 1866 al progressisme i prengué part en l’intent revolucionari del 1867 a les ordres del general Baldrich. Després de la revolució del 1868, participà en la revolta contra les quintes del 1869 i aconseguí aixecar al Vallès uns 1.500 combatents que s’uniren al Xic de les Barraquetes. El 1872 fou elegit diputat provincial i regidor de Rubí. Quan es proclamà la Primera República passà a ésser comandant del batalló de Cossos Francs i, de nou al costat del Xic, combaté els carlins a Berga, Igualada i el Bruc. El 1874 intervingué en la resistència de Sarrià al cop d’estat del general Pavia i posteriorment hagué d’exiliar-se. Els anys vuitanta, tot i mantenir-se en un segon pla en el moviment republicà, tingué una gran fama com a anticlerical i lliure pensador (hom l’implicà àdhuc en la mort d’un capellà). Els darrers anys feu costat a Lerroux.