Vida i obra
S’ordenà de sacerdot el 1908. Inicià les seves activitats literàries amb les narracions de La tísica (1912), Fantasies (1914) i Somniant (1914), de marcat caràcter retòric. S’interessà especialment pel relat històric, sempre a mig camí entre la fantasia i la dada historiogràfica. En aquesta línia publicà Perfums d’Oda (1914), Notes inèdites del Collell (1915), El cavaller Drylleires (1916), L’aventurer Bernat Pasqual (1916), Anècdotes arenyenques (1917), Chopin a Arenys de Mar (1921) o La família dels Pasqual (1923), entre d’altres, i la novel·la Un patge de Maria Antonieta (1917), traduïda al castellà el 1932. Col·laborà a La Veu de Catalunya, El Correo Catalán, D’Ací i d’Allà, La Hormiga de Oro i a moltes altres publicacions, algunes de locals.
Fou un dels impulsors de la restauració del monestir de Poblet. Als anys vint, fruit del seu interès per la restauració del monestir de Poblet, publicà Estampes de Poblet (1927), Siluetes de Santes Creus (1927) i La decadència de Poblet (1929), llibres que aconseguiren una gran difusió. Resten inèdites moltes obres seves, com també les memòries personals.
El 1918 prengué possessió com a membre corresponent de la Real Academia de la Historia de Madrid i quatre anys després ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 1933 es feu càrrec de l’oficina dels Amics de l’Art Vell, vinculada a la Generalitat de Catalunya.
Bibliografia
- Espriu, A.; Nogueras, N. i Pons, M.A. de (1983): Aproximació històrica al mite de Sinera. Barcelona, Curial, p. 329-338.
- Montmany i Vidal, J. (ed.) (1991): Mossèn Josep Palomer, trenta anys després. Consuetuds i anècdotes arenyenques del vuit-cents. Arenys de Mar, Comissió Homenatge a mossèn Josep Palomer i Alsina (1886-1961).