Estudià dret. A Gràcia, dirigí La Linterna (1895) i El Eco (1896). Catòlic integrista, fou redactor d'El Diario Catalán fins el 1900 i tingué una actuació destacada com a polemista públic. Fou membre, i ocupà diversos càrrecs, de la Casa de la Caritat, de la Junta de l’Obra Parroquial de la Basílica de Santa Maria del Mar, del Comité de Defensa Social de Barcelona, de la Junta Diocesana d’Acció Catòlica de Barcelona, del Comité Central del Sello pro Infancia, del Banc de la Propietat i de la Càmara Oficial de la Propietat.
Publicà, sota el pseudònim de Mauricio, La masonería ante la Iglesia (1897) i La gran traición (1899), sobre la pèrdua de les colònies espanyoles.