Fou amic de Marià Fortuny. Anà a trenta-sis anys a Madrid, on esdevingué pintor d’Isabel II. El 1869 anà a Pau (Gascunya) requerit per l’infant d’Espanya Sebastià Gabriel de Borbó, del qual fou pintor de cambra i conseller. Residí a Itàlia, on retratà Lleó XIII i col·laborà a Spiritu folletto de Milà. Tornà a Barcelona el 1882, on exposà. Afeccionat a l’òpera interpretà papers còmics d’Il Barbiere di Siviglia i de Don Pasquale als teatres lírics barcelonins. Es dedicà sobretot al retrat a l’oli i al pastel. És autor del Ramon Muntaner de la Galeria de Catalans Il·lustres de Barcelona. Les seves obres més destacades són, però, les nombroses caricatures de personatges catalans de l’època (Manuel Girona, Evarist Arnús, Claudi Lorenzale, Joan Escuder, etc.) vists amb agudesa i sense xaronisme: n’hi ha un bon recull a la col·lecció dels hereus de Joaquim M. de Nadal.
Caricatura de Joan Güell i Ferrer per Josep Parera i Romero
© Fototeca.cat
Dibuixant i pintor.