Arran de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Mèxic el 1939; s’hi naturalitzà i feu els estudis de lletres a la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), on es llicencià. Més tard, amplià estudis i es doctorà a Urbino (Itàlia). Marxà a Veneçuela, a Maracaibo, on fou director de l’Escuela de Humanidades de la Universidad del Zulia. Tornà a Mèxic, on s’incorporà a la UNAM i fou director del seminari de poètica de l’Instituto de Investigaciones Filológicas. Desplegà una intensa activitat acadèmica, fonamentalment en poètica i semiologia. Dirigí, a mitjan anys cinquanta, en la seva nova etapa, la revista Ideas de México.
Pel que fa a la seva creació, en poesia i assaig, publicada a Mèxic cal esmentar: Tiempo de soledad (1954), Elegías (1955), Arco y certamen de la poesía mexicana colonial (1959), Memoria y deseo (1963), Roca de solitario (1964), Materia de la muerte (1966), Lugar del tiempo (1974) i Ungaretti y Góngora. Ensayo de la literatura comparada (1978). Publicà també obra de recerca: Introducción a la poética de Roman Jakobson (1978) i Las figuraciones del sentido (Ensayos de poética semiológica) (1984), on analitzà la influència positiva que la lingüística estructural i les diferents tendències de la semiòtica general han exercit sobre els estudis literaris. Escriví també nombrosos articles, com “Estructuras lingüísticas y paradigmas ideológicos” (1979), “Sincretismo, homología, ambigüedad referencial” (1980), “La estructura del texto semiológico” (1981) i “Las articulaciones semánticas del texto literario” (1982-83), dins la revista Acta Poética, del consell editorial de la qual formà part. Fou membre de l’Academia Mexicana de la Lengua i fou investigador nacional.