Es formà al seminari d’Oriola, d’on sortí per estudiar filosofia a Madrid i dret a València. D’ideologia liberal, durant alguns anys exercí l’advocacia per, després, tornar a Oriola, on alternà la feina de procurador judicial amb el conreu de la literatura i l’edició del diari El Segura. Traslladat a Alacant, formà part de la redacció d’El Eco del Manzanares, creat per Nicasi Camil Jover, i fundà, també, La Revista del Teatro (1847) i, l’any 1864, La Nave, el avisador alicantino, diari de continguts literaris. Com a president de la Junta Revolucionaria de Dolores tingué una actuació rellevant en els esdeveniments a l’horta d’Oriola el 1868. Escollit diputat provincial, fou nomenat vicepresident de la institució i, dos anys més tard, governador interí i cronista de la província fins a la seva mort. A banda de les múltiples col·laboracions periodístiques en la majoria de capçaleres alacantines, donà a la impremta obres de caràcter molt divers.
Pel que fa a les publicacions relacionades amb la seva tasca de cronista cal esmentar, entre d’altres: Historia general de la ciudad y castillo de Alicante; descripción de sus monumentos, antigüedades, ruinas, topografía, usos, costumbres y sucesos memorables relativos a la misma desde los tiempos más remotos hasta nuestros días (1854), un encàrrec de Ramón de Campoamor, aleshores governador civil d’Alacant, Crónica del viaje a Alicante de SS. MM. Amadeo y María de la Victoria, en marzo de 1871 (1871), Felicitación dirigida a S. M. D. Alfonso XII por la provincia de Alicante y Diócesis de Orihuela, en la estación de La Encina, límite de las mismas por D. Juan Pastor de la Roca, Cronista de dicha provincia (1875) i Guía del alicantino y del forastero en Alicante (1875). Escriví, entre altres novel·les d’orientació romàntica i liberal, La llave de oro, o Los orientales (1848), La cruz y la calavera, o Los subterráneos de la inquisición (1849), La república roja, o Los obreros de París (1849), La corona de fuego, o Los subterráneos de las torres de Altamira (1863), que fou prohibida i segrestada, i La agonía de Cleopatra (1863). Tingué contacte amb els cercles espiritistes alacantins, fet que reflecteix la seva darrera novel·la Adoración, o Los sufrimientos en la otra vida (Memorias de una alma errante). Narración espiritual fantástica (1874) i promogué la candidatura d’Espartero al tron d’Espanya.