Fill de pares gallecs, fou combatent al front republicà durant la Guerra Civil de 1936-39 i després pertangué al Front Nacional de Catalunya.
El 1949 creà els Llibres de l’Óssa Menor, sèrie eclèctica de poesia catalana, on publicà autors joves, autors en procés de consolidar-se i autors consagrats —Riba, Espriu, Pere Quart, Vinyoli, Teixidor, Sarsanedas—. El 1950 creà el premi Ossa Menor, de poesia, que es transformà en el Carles Riba a partir del 1959.
També creà el premi de poesia Joan Salvat-Papasseit per a poetes novells o poc reconeguts. En aquest sentit, es va fer responsable de l’edició de les famoses Antologies poètiques universitàries. El mateix any creà la col·lecció “Les Quatre Estacions”, en què publicaren, entre d’altres, Gabriel Ferrater, Marià Manent, Josep Palau i Fabre, Francesc Parcerisas, J. Vergés, entre d’altres.
Fou el principal impulsor a la postguerra de la nova poesia catalana. Escriví poemes en català i en gallec, recollits a El llibre dels verns (1985). El 1985 rebé la Creu de Sant Jordi.