A catorze anys entrà a formar part, en qualitat de flautí, de la banda del Primer Regiment d’Artilleria, amb seu a Barcelona, on tingué per director J. Grassi. Posteriorment estudià harmonia i composició amb Ramon Vilanova i cant amb J. Devesa i M. Testa, a més de fer filosofia a la Universitat de Barcelona, centre on cursà també estètica musical amb F.X. Llorens i Barba.
Influït per l’òpera italiana romàntica, compongué l’òpera Ernesto Duca di Scilla, representada al Teatre de la Santa Creu o Principal durant la temporada 1844-45. El 1858 era músic major del Regiment de Barcelona i el 1859 alguns arranjaments seus de cançons populars foren interpretats als Jocs Florals de la capital catalana, activitat en la qual pot considerar-se pioner. La seva condició de músic militar l’obligà a canviar de residència diverses vegades. El 1860 viatjà al Marroc i el 1864 era músic major del Regiment d’Infanteria de Múrcia.
El 1869 es retirà i s’establí a Barcelona, on exercí de professor de piano. Escriví alguns articles de tema musical per a algunes publicacions barcelonines i deixà també música religiosa.