Fill de Josep Piquer i Montserrat, escultor i acadèmic de mèrit de Sant Carles (1804). Anà a Madrid (1803) protegit per Vicent López i fou admès com a individu de mèrit de San Fernando (1832). Fou també acadèmic de Sant Carles (1833). Anà a Mèxic i als EUA (1836), a París (1840) i tornà a Madrid el 1841. Escultor de cambra honorari de la reina el 1844, viatjà a Barcelona (1853), on féu estàtues públiques que no s’han conservat, i a València diverses vegades. El 1858 esdevingué professor de l’Escuela Superior de Bellas Artes i primer escultor de cambra d’Isabel II. De la seva etapa valenciana només es coneixen obres per referències. A Madrid féu el Sacrifici de la filla de Jeftè, per a ingressar a San Fernando (1832), al·legories per al cenotafi de Ferran VII, relleus per al monument a Cervantes (1835), etc. La seva obra més coneguda és el Sant Jeroni (Madrid, Museo del Prado), que féu a París. Acomplí diversos encàrrecs oficials per a la Península i les colònies americanes, i també diverses obres religioses i retrats. Actor afeccionat, fundà el Liceo Piquer a Madrid. Partí del neoclassicisme, però aviat arribà a un estil més lliure de tractament i de temàtica identificable amb un cert Romanticisme realista, elogiat per David d’Angers.