Doctor en filosofia (1809) i medicina (1817), estudià al Real Jardín Botánico de Madrid amb Mariano Lagasca i José Demetrio Rodríguez. Havent retornat a València, des del 1829 fou catedràtic de matèria mèdica. Dirigí el Jardí Botànic de València (1820-67), el refeu de les destrosses produïdes per la guerra del Francès, el reorganitzà seguint la classificació d’Endlicher i en publicà el catàleg de llavors: Enumeratio plantarum horti botanici valentini (1856). Fou president de l’Acadèmia de Medicina (1848-55 i 1857-67) i rector de la Universitat de València (1859-67). Escriví Elogio histórico de Antonio José Cavanilles (1830).