Fou catedràtic d’història natural a la Universitat de Santiago de Compostel·la (1849-68) i a Barcelona (1868-88) on exercí també interinament de rector (1880). Deixeble de Joan Francesc de Bahí, és autor de l'Ensayo de una flora fanerogámica gallega (1852), que fou el primer catàleg florístic de Galícia. El seu herbari es conserva a la facultat de Biologia de Barcelona.