Fou tinent d’alcalde de València (1843), diputat (1846-78), secretari i vicepresident del Congrés, senador (1881). Fou successivament membre de l’oposició conservadora i de la Unión Liberal. Destacat defensor del proteccionisme, tingué importants possessions rurals a Vila-real, on introduí (i també al País Valencià) el conreu del mandariner. Mantingué una gran activitat exportadora de taronja, i intentà també el conreu de la canyamel.