Jesuïta (1746), ensenyà als col·legis de Cordelles (1760) i de Betlem (Barcelona). El 1764 marxà a Cervera, com a professor de filosofia al Col·legi de Sant Bernat i el 1766 era catedràtic de filosofia suarista de la Universitat, on establí amistat amb Josep Finestres i Llucià Gallissà. Exiliat a Itàlia el 1767, hi ensenyà filosofia, història, dret i teologia, i hi publicà nombroses obres, principalment de dret canònic, en llatí i en italià.
Aplicà a l’estudi del dret canònic el nou mètode de la romanística del segle XVIII. És autor de Dissertatio historico-dogmatica de materia et forma sacrae Ordinationis et singillatim Presbyteratus (1775), Ius Canonicum iuxta nativam eius faciem (2 volums, 1794), De antiquitatibus Iuris Canonici secundum titulos Decretalium (1807) i de diversos escrits d’ètica i de política.
Publicà poesies de matèria científica en llatí: Ignis poema didascalium (Barcelona 1760), sobre el foc, i Philocentria (Bolonya 1774), sobre la força gravitatòria.