Fou conegut amb el nom Pep (o Bep) de l’Oli. El 1833 s’adherí a la causa carlina; fou comandant de la fortalesa de Berga; destituït (1838) pel comte d’Espanya, intervingué en l’assassinat d’aquest (1839). Durant la guerra dels Matiners reprengué les armes, però, subornat pel capità general de Catalunya F. Fernández de Córdoba, es passà al bàndol isabelí i atacà Cabrera a Sant Llorenç de Morunys i l’hi encerclà, però no pogué evitar que aquest li fugís. Més tard fou recompensat amb el càrrec de governador militar de Madrid (1854).