Vida
Es formà musicalment a la seu de València, a l’escolania de la qual ingressà com a infant cantor el 1700, on fou deixeble d’Antoni Teodor Ortells. Mestre de capella i organista de la parròquia d’Algemesí el 1712, el 1717 obtingué el mateix càrrec a l’església major de Castelló. L’any 1728 li fou atorgada pel seu mèrit extraordinari, sense oposició, la plaça de la seu metropolitana de València, d’on es jubilà el 1757.
La seva extensa producció comprèn unes 400 obres, una quarta part pertanyen a la música litúrgica, i la resta, a la de romanç: misses a vuit, deu i dotze veus amb acompanyament instrumental, vint-i-quatre misereres, una vintena de motets i salms i més de dos-cents villancicos. Se’n pot destacar la Missa de Rèquiem (1744), l’obra a cinc veus Ópera al Patriarca San José (1708), una Cantada a San Francisco (1718) i un Dixit Dominus per a vuit veus, instruments i dos orgues.
Prades contribuí a la consolidació del Barroc musical a València, amb els trets típics del final d’aquest estil. La importància de la seva música fou donada a conèixer el 1935 per Vicenç Ripollès.
Bibliografia
- Palacios Garoz, José Luis: Estética musical del barroco tardío valenciano: José Pradas Gallén, 1689-1757, Universidad de Málaga, Málaga 1991
- Palacios Garoz, José Luis: José Pradas Gallén, el último barroco valenciano, Societat Castellonenca de Cultura, Castelló 1994