De molt jove anà a l’Argentina, a Buenos Aires, cridat per l’oncle Marull, apotecari en aquesta ciutat. Estudià a la Universitat de Chuquisaca, on obtingué el batxillerat en dret canònic i es doctorà en teologia. Tornà a Buenos Aires, on probablement exercí com a advocat. Partidari dels interessos polítics anglesos a l’Argentina, aprofità l’avinentesa de les invasions britàniques (1806-07) en aquest país. Més tard, perseguit, el 1808 fugí al Brasil. Sota la protecció de l’almirall de l’esquadra britànica s’introduí en l’ambient de la cort imperial de Rio de Janeiro, i aviat fou nomenat secretari de la infanta Carlota Joaquima de Borbó (muller de Joan VI de Portugal i germana de Ferran VII d’Espanya). Molt fidel a l’infanta i proper al poder, féu una intensa campanya conspiradora al servei d’aquesta, que volia fer-se acceptar com a regent heredera legítma de l’imperi espanyol (o, eventualment, de les colònies d’Amèrica) després de la forçada abdicació, i captiveri a França, de Ferran VII. En gaudir d’una gran confiança de Carlota, deixà un relat apassionat sobre la princesa. Més tard, tornà a tenir problemes amb els anglesos, que el destituiren, i aleshores Carlota l’envià a Espanya amb la finalitat secreta d’aconseguir el seu retorn a Europa. Tingué diversos càrrecs, encara que força secundaris, a Granada i a Córdova. Tornà encara a Amèrica, a Nova Espanya, on fou oficial reial i comptador de l’administració reial a Zacatecas (Mèxic). El 1823 retornà a la Península, governada per l’absolutisme de Ferran VII, al qual s’oposà i hagué d’exiliar-se a Bordeus. Hi treballà com a traductor i on preparà i publicà diverses obres com Memoria sobre el estado... en que se hallaba el reino de Nueva España en... 1823 (1824), Pintura de los males que ha causado a España el gobierno absoluto de los dos últimos reinados... (1827, publicat alhora en francès), Juicio... sobre las... causas de la revolución de la América Española (1828), Filosofía del trono y del altar, del imperio y del sacerdocio... (1829) i, després d’acabar malament les seves relacions amb Carlota, unes Memorias de la princesa del Brasil Doña Carlota Joaquina de Borbón... (1830). S'acollí a l’amnistia de Maria Cristina de Borbó i s’establí a Madrid (1834), on publicà manuals d’història i cronologia.