Estudià a Barcelona, on fou deixeble d’August Pi i Sunyer. Secretari de la Societat Catalana de Biologia (1925-29), catedràtic de fisiologia a Salamanca (1929) i a València (1930-39). El 1938 fou nomenat director general de Sanitat de l’exèrcit de la República Espanyola. Exiliat el 1939, fou professor de fisiologia a l’Escola Politècnica Nacional de Mèxic i a la Facultat de Medicina de la Universitat Nacional Autònoma mexicana.