Fill d’un mestre d’obres. Deixeble de Lluís Domingo, al seu taller, d’on sortí mestre el 1767, i a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou aprovat d’escultura el 1768. Sembla ésser que, encara deixeble, viatjà a Madrid, on potser fou alumne de Juan Pascual de Mena. El 1769 muntà taller propi i esdevingué acadèmic de mèrit. Tinent de director a Sant Carles el 1771, s’anà desentenent del gremi de fusters, al qual també pertanyia, i el 1774 esdevingué director honorari d’escultura i dos anys més tard director efectiu. Succeí Ignasi Vergara en la direcció general de l’entitat fins el 1793. Són coneguts els seus plets per qüestions de jurisdicció professional. De les seves obres sobresurten els evangelistes Sant Joan i Sant Lluc a les petxines de la seu de València, el grup La Fe i la Caritat a la façana de l’església del Temple i l’altar de Sant Vicent al convent de Sant Domènec. Hom li atribueix obres també al monestir de Portaceli de València i a l’església de Santiago d’Oriola. El seu fill Josep Pujol i Padilla (València 1774 — ?), també fou escultor.