El 1876 esdevingué continuador de la fàbrica de filats d’estam Tomàs Coma i Miró, de Barcelona (s’havia casat amb Maria Feliu i Coma), que el 1893 rebé el seu nom (Cuadras, Feliu i Compañia). Creà una altra fàbrica a Sabadell, premiada amb medalla d’or de l’Exposició Universal de Barcelona (1888). Fills i continuadors seus foren Manuel de Quadras i Feliu (Barcelona 1860 — 1927), al qual fou concedida la baronia de Quadras per la reina regent Maria Cristina (1900), i propietari de la Casa Quadras, construïda per a ell per J. Puig i Cadafalch (1905), a la Diagonal de Barcelona (des del 1972 propietat de l’ajuntament de Barcelona, que la destina a Museu Municipal de Música), i del mas de Quadres, a Maçanes (Selva), i Antoni de Quadras i Feliu (Barcelona ~1865 — ~1950), que rebé (1908) el títol pontifici de comte de Sant Llorenç del Munt, atorgat pel papa Pius X. Fill de Manuel de Quadras i Feliu fou Josep de Quadras i Veiret (Barcelona 1889 — 1965), segon baró de Quadras, advocat. Fou tinent d’alcalde de Barcelona, i es casà amb Pilar de Camps i de Casanova, de la família dels marquesos de Camps.