Llicenciat en filosofia i lletres, fou arxiver de la Diputació de Balears (1909-29) i president de la Comissió de Monuments de les Balears (1923-27 i 1951-60). Especialitzat en genealogia, se centrà en la noblesa mallorquina. La seva obra cabdal, Alistamiento Noble de Mallorca del año 1762 (1911), és el primer estudi global de la noblesa illenca amb criteris històrics i li valgué l’ingrés com a membre corresponent a la Reial Acadèmia de la Història. Estudià també la història local d’Artà; i recollí els documents històrics de la vil·la. Fou membre de la Reial Acadèmia Provincial de Belles Arts i col·laborador del BSAL i d’Hidalguía.
Altres obres seves són: Noticias geolóticas y heráldicas de Mallorca (1903); La nobleza mallorquina, singularmente en el siglo XVII. El Conde Malo y su familia (1922, 1950); Antigues possessions de la vila d’Artà. Notícies de les mateixes i dels seus senyors en els segles XIII, XIV i XV (1923); Comentarios sobre la discriminación de la nobleza mallorquina (1948); Un insigne bienhechor de la Catedral de Mallorca. El canónigo Don Antonio Figuera 1669-1747 (1947); Memorias medievales de una villa mallorquina (Artà) (1952); Recuerdos históricos referentes al oratorio público Son Sureda de Artá y a la antigua alquería Binimara (1952); “El estamento prócer de Mallorca en la Baja Edad Media y épocas posteriores”, dins Hidalguía, 24, 1954, i La sección histórica del Archivo Municipal de Artá (1964).