El 1830 entrà al convent de Montblanc, on residí fins a l’exclaustració (1835). Acabada la carrera es dedicà a la predicació i aviat s’uní a la nova congregació de missioners de l’Immaculat Cor de Maria o claretians, de la qual fou el primer procurador a Roma deu anys (1858-68). El papa el nomenà el 1868 vicari general de la Mercè i consultor de la congregació de Propaganda Fide. És autor de diverses obres ascètiques, la més coneguda de les quals és el llibre de meditacions Mercedes de María (1859).