Inicià estudis a l’Albi amb L. Boixet. En veure les seves bones qualitats com a organista, la família el confià al magisteri del lleidatà M. Puntí. El 1856 fou admès com a tiple a la catedral de Barcelona, on estigué —com el seu germà Cosme Ribera— sota el mestratge de Josep Marraco i Mateu Ferrer. Del 1860 al 1864 fou organista a Vilassar de Mar. El 1865 tornà a Barcelona, on fou mestre de capella de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i on treballà com a contrabaixista de les orquestres del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció del seu germà, i del Teatre Principal.
Fundà i presidí la Societat Barcelona de Quartets i presidí la Societat de Concerts, i el 1880 dirigí alguns concerts de la Societat Coral Euterpe de Barcelona.
Compongué Madreselva (1868) per a gran orquestra, també dues simfonies —Primera simfonia sobre motius populars catalans (1878) i Simfonia Bètica (1879, premi al mèrit per la Real Academia de Santa Cecilia de Càdis)—, l’obra per a veus soles El mercat (1880), música religiosa —Misa Santísimo Sacramento— i quinze sarsueles catalanes —De teulades en amunt, De dotze a una, Les campanetes, De Barcelona al Parnàs, Maria Antonieta, Primer jo, Un pobre diable, Dos milions (1860), etc.—.
La seva vàlua com a compositor fou reconeguda amb diversos premis, entre d’altres en un certamen coral a València (1880).
Bibliografia
- Sánchez i Gavagnach, Francesc de Paula; Ribera i Miró, Josep: Tratado de harmonia seguido de un breve compendio de melodia: 1º 2º y 3º curso, Imp. y Lit. Henrich y Cª, Barcelona 1898-1890