Josep Ricart i Soler

(Manresa, Bages, 12 de març de 1877 — Vilanova i la Geltrú, Garraf, 18 de febrer de 1925)

Religiós escolapi, educador.

Biografia

Ingressà a l’Escola Pia el 18 de setembre de 1892 i, acabat el noviciat, hi professà el 19 d’agost de 1894. Començà els estudis de la carrera eclesiàstica a Iratxe (Navarra), però als dos anys emmalaltí i fou enviat a Vilanova i la Geltrú per refer-se mentre continuava privadament els estudis.

El 1900 acabà els estudis i restà a la mateixa casa ensenyant llengües espanyola, llatina i francesa, a més de ciències naturals i psicologia. El 1908 fou destinat a Mataró i al curs següent (1909-10) s’encarregà de les classes nocturnes als obrers; al mateix temps feia de prefecte de les escoles diürnes.

El 1913 fou nomenat mestre de juniors de la casa d’estudis de Terrassa; el 1915 el juniorat passà a Moià, i el 1916, a la recent fundada casa d’Alella. El pare Ricart acompanyà els joves estudiants en aquestes tres cases. A Alella fou alhora el primer rector de la comunitat.

Després de sis anys d’assumir la responsabilitat de formar els futurs escolapis, fou traslladat a Calella (1919-21), però emmalaltí i anà a Mataró i després a Vilanova i la Geltrú, on passà la resta de la vida.

Bibliografia 

"Consueta”. Catalogus Religiosorum Scholarum Piarum Hispaniae et Ultra Maria qui  pie in Domino obierunt anno 1925. Barcelona: Imp. de Sant Antoni Abat, 1926, núm. VII.

Vilà i Palà, Claudi (1972). Escuelas Pías de Mataró. Su historial pedagógico. Salamanca.