Fill de família carlina, anà a Barcelona a 16 anys i s’incorporà aviat a la lluita sindical. Romangué desterrat a Osca el 1920 i després féu el servei militar a Melilla (1921), d’on fugí per exiliar-se a França. Allí, implicat en un atracament social, fou empresonat i condemnat a treballs forçats a les Guaianes, on romangué sis anys. Tornà a Barcelona el 1931 i inicialment es mantingué força relacionat amb la FAI; el 1932, en ésser empresonat Felipe Alaiz, passà a dirigir “Solidaridad Obrera”. Intentà tanmateix d’evitar l’escissió trentista, i en deixar col·laborar els caps d’aquesta tendència en el periòdic fou molt combatut per la FAI. Finalment, s’uní als iniciadors dels Sindicats d’Oposició i el 1934 participà en la fundació del Partit Sindicalista. Durant la guerra civil fou comissari de la 33 divisió (Medrano) i el 1938 fou subcomissari general de l’exèrcit de terra. Exiliat, tornà a Barcelona el 1966.