Teixidor, formà part del partit democràtic i el 1864 féu costat a Castelar a “La Democràcia” (“individualistes”) enfront de Pi i Margall (“socialistes”). Després definí un obrerisme cooperativista i politicista des de La Asociación, que fundà el 1866. Principal capdavanter d’aquesta tendència, participà en el congrés obrer català del 1868, en el Centre Federal de Societats Obreres del 1869 i en el congrés obrer espanyol del juny del 1870. En aquest tingué una intervenció molt destacada, però fou vençut pels bakuninistes i els sindicalistes apolítics. Passà a encapçalar així, amb Baldomer Lostau i Pau Alzina, un obrerisme societarista i favorable als republicans federals que es resistí a acceptar el moviment internacionalista. Col·laborà molt a El Tejedor (Valls, 1871), òrgan de la Societat de Teixidors a Mà. Diputat provincial en 1873-74, intentà fer funcionar un jurat mixt. Posteriorment, s’accentuà el seu reformisme i visità el 1876 l’Exposició Industrial de Filadèlfia gràcies a l’ajut del Foment de la Producció Nacional. Proteccionista —ja el 1869 fou l’organitzador d’una sonada manifestació obrera contra el lliurecanvisme—, participà destacadament en les campanyes organitzades el 1881 per l’Institut del Foment del Treball Nacional i el 1886 pel Centre Català. És autor d'Un obrero en Fairmount Park. Revista crítica industrial de la Exposición de Filadelfia (1876).