Vida i obra
Llicenciat en lleis (1935) i en filologia romànica (1941) per la UB, es doctorà en aquesta disciplina a la Universitat de Madrid (1953). Fou professor a les universitats de Barcelona (1947-55) i d’Oriente, a Santiago de Cuba (1955-56), i, després d’una estada a Nova York (1956-58), a la universitat d’Indiana (1958-81), d’on fou catedràtic i posteriorment professor emèrit, i on es troben els Josep Roca-Pons Archives (1995).
Entre les seves principals publicacions cal destacar: Estudios sobre las perífrasis verbales del español (1958; premi Menéndez y Pelayo), la llargament reeditada Introducción a la gramática (1960), la innovació estructuralista Introducció a l’estudi de la llengua catalana (1970), on introduí en l’estudi del català els mètodes estructuralistes, El lenguaje (1973), en col·laboració amb P. Julià, que és l’edició castellana, molt ampliada, de Le langage, de J. Vendryes (1958) i Introduction to Catalan Literature (1978). També col·laborà en nombroses publicacions científiques, com ara Revue des Langues Romanes i Estudis Romànics.
Remarcable promotor de l’ensenyament del català als EUA, fou cap de la secció catalanoprovençal de la Modern Language Association (1962-70), cofundador i primer president de la North American Catalan Society (1978), i, més tard, president d’honor (1987), cofundador i codirector (1986-95) de la Catalan Review, i, després, director honorari, membre de la junta de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1988-94) i membre de la Secció Filològica de l’IEC (1989); fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1988).
Bibliografia
- Diversos autors (2001): Josep Roca-Pons. Sessió en memòria. Barcelona, IEC.
- Diversos autors (2002): Josep Roca-Pons (1914-2000). Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans.