Membre de l’escolania de la Mercè, estudià al conservatori del Liceu de Barcelona i formà part de l’orquestra del Gran Teatre. De jove formà un quartet amb Matthieu Crickboom, Rafael Gálvez i Pau Casals. Poc després amb el grup musical anomenat Octeto Español anà, el 1901, als EUA, on actuà i triomfà com a concertino al Metropolitan Opera House de Nova York. Un any més tard anà amb l’octet a Mèxic, on féu diverses actuacions, i finalment s’establí, junt amb els músics Joan Roure, pianista, i Guillem Ferrer, violoncel·lista, en aquest país. Fou ajudat per Justo Sierra, ministre d’educació, que li oferí la càtedra de violí en el Conservatorio Nacional (1903), a la ciutat de Mèxic, càrrec que exercí tota la vida. Fou un remarcable animador de la Sociedad de Música de Cámara. Membre de la Unión Filarmónica i director de l’Orquesta Sinfónica de la Universidad Nacional Autònoma de México. Fou fundador i director, durant molts anys, de l’Orquesta Sinfónica Mexicana. Director de l’Orquesta Sinfónica del Sindicato de Filarmónicos (1926-28) i de l’Orquesta Alemana. En ocasió dels actes de celebració del centenari de Beethoven al Teatro Iris de la ciutat de Mèxic, el 1927 participà en un concert musical anomenat el cicle de les nou sinfonies. També fou director de l’Escuela Nacional de Música. Integrat a la vida i activitats dels catalans residents en aquest país, contribuí als Jocs Florals de la Llengua Catalana.