Vida
Membre de l'escolania de l'església de Sant Jaume de Barcelona, la seva formació musical anà a càrrec del mestre menorquí Nicolau Manent. El 1875 fou nomenat professor d’acompanyament pianístic al Conservatori del Liceu, càrrec que deixà el 1883 perquè obtingué la direcció de l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat. Continuà la tasca de Clavé després de mort aquest (1874), i dirigí la Societat Coral Euterpe. Transformà els cors masculins en mixts.
El 1886 fundà i dirigí de la Banda Municipal de Barcelona, amb la qual guanyà diversos guardons i també assumí la direcció de l’Escola Municipal de Música, primera institució pública dedicada a l’ensenyament musical, futur conservatori de música de la ciutat. Dimití tots dos càrrecs el 1896 i anà a Sant Sebastià, on dirigí la Banda Municipal. Allà compongué diverses peces sobre folklore basc i guanyà diversos certàmens.
Fou conegut com a director dels concerts d’abonament dels teatres Novetats i Principal i en les sessions de cambra de l’Ateneu Barcelonès. En aquest aspecte cal destacar la seva posició com a pioner de la reintroducció del repertori simfònic i cambrístic europeu.
De la seva amplíssima producció de més de tres-centes composicions, es destaquen l'oratori Les set paraules (1875), Pàtria, sobre elements tradicionals catalans, l'Himne de l’Exposició Universal de Barcelona (1888), La Primavera (1883), per a orquestra, i l’idil·li dramàtic La nit al bosc per a solistes, cor i orquestra, amb text d’Apel·les Mestres (1883), cançons i diverses composicions per a banda.
L’obra que li ha atorgat més popularitat és el Virolai, himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, amb text de J. Verdaguer.
Deixà també alguns escrits en els quals es mostrà wagnerista fervent.
Vers el 1902 es traslladà a l’Argentina, on arribà a dirigir el Conservatori Thibaud-Piazzini, a Buenos Aires, i dirigí les càtedres d’harmonia i composició. A la capital argentina fundà l’Orfeó Català del Casal Català de Buenos Aires.
Bibliografia
- Rodoreda, Josep: Clavé y su obra, Imp. y Lit. de José Cunill Sala, Barcelona 1897
- Mestres i Oñós, Apel.les; Rodoreda i Santigós, Josep: Cansons ilustradas, I.López, Barcelona 1880