Vida i obra
Fou canonge de la seu de Barcelona, catedràtic de dret canònic a l’Estudi General i vicari general de la diòcesi. Entre altres opuscles, publicà diversos sermons panegírics en castellà. Publicà en castellà diversos panegírics i relacions de festes i un Jurídico desengaño. . . (1709) en defensa de les prerrogatives del bisbe de Barcelona i diversos sermons en català.
La seva obra més important és Ateneo de grandesa sobre eminències cultes, catalana facúndia ab emblemes il·lustrada (1681), primera part de la que havia de ser una trilogia del mateix títol. Tenia previst de publicar dues obres més en català: Morfeo despert en les vulgaritats catalanes i La fama en Catalunya, una probable obra d’erudició històrica amb dades sobre Catalunya compilades en una estada juvenil a Nàpols; no arribaren a publicar-se, però, segons testimonis coetanis, tot i que eren redactades segurament des d’abans de la publicació de l’Ateneo.
L’Ateneo de grandesa és un assaig de filosofia moral basat en El héroe de Baltasar Gracián, que consta de catorze eminències o capítols, cadascun amb una exposició en prosa i un emblema (amb un lema en llatí, el gravat i un poema al·lusiu). Els poemes que hi són recollits mostren una rica varietat metricoestròfica. El pròleg constitueix una apologia de la llengua catalana i un manifest que reivindica la normalitat literària en català. El conjunt de l’obra, agosarat experiment cultista en català que sotmet la llengua literària a una gran tensió retòrica (la qual cosa explica l’elevada —i conscient— proporció de castellanismes), ens revela una mentalitat innovadora i una voluntat de regeneració literària. En conjunt, es tracta d’una obra de cert enginy, però d’una gran afectació verbal. La seva llengua i el seu estil són artificiosos i castellanitzats i del tot allunyats de les formes vives i col·loquials que encara es troben en altres autors catalans del segle XVII, com Vicent Garcia i Francesc Fontanella. Només algunes de les composicions poètiques assoleixen una genuïtat lingüística i una vibració lírica.
Serra i Postius li atribuí un volum manuscrit de poesies catalanes i una col·lecció de poesies llatines.
Bibliografia
- Feliu i Torrent, F. (2002): “Una lliçó d’història de la llengua literària. El pròleg a l’Atheneo de Grandesa de Josep Romaguera”. Estudi General, 22, p. 445-465.
- Rossich, A. i Valsalobre, P. (ed.) (2006): Poesia catalana del barroc. Antologia. Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitel·la, p. 339-348.
- Rubió i Balaguer, J. (1985): Història de la literatura catalana. Vol. II: Segles XVI i XVII. Barcelona, PAM, p. 175-186.
- Soberanas, A.-J. (1985): “Apunts per a una biografia de Josep Romaguera”, dins Homenatge a Antoni Comas. Barcelona, Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, p. 447-456.