Es formà a França amb Auguste Escoffier, sota la direcció del qual treballà a mitjan primera dècada de 1900. Arribà a Barcelona el 1914, i fou contractat per l’hotel Majestic, el Cercle del Liceu, l’hotel Victòria de Palma i el casino de l’Arrabassada de Barcelona, d’on fou xef. El 1921 es feu càrrec del departament de cuina i economia familiar de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (1909-37), fundat per Francesca Bonnemaison. Des d’aquesta institució, on assistiren més de 40.000 mestresses de casa, noies joves i minyones, transmeté amb un gran sentit didàctic la seva concepció de la cuina, de clara influència francesa, amb receptaris i menús. Introduí a Catalunya nombrosos productes (la tòfona, els xampinyons, els lactis i espècies com el pebre i la nou moscada) i alguns plats com els canelons Rossini o la sarsuela, que han passat a formar part de la tradició gastronòmica catalana. Els anys 1930-37 dirigí la revista de cuina Menage (incorporada pel règim franquista a la Sección Femenina de la Falange). Aquest darrer any començà a treballar amb l’empresa Gallina Blanca, col·laboració que mantindria fins després de la guerra. Amb la seva esposa Carolina Hermida obrí una mantegueria a la rambla de Catalunya de Barcelona. Dels seus nombrosos receptaris, Culinaria (1945) fou especialment popular i fins l’any 2000 se’n feren fins a quatre reedicions. El 1955 llogà el restaurant La Cala de Sitges, que regentà sota diverses denominacions i que novament li donà un gran renom.
Josep Rondissoni i Battù
Cuiner d’origen italià.