Llicenciat en filologia catalana, signa les seves obres com a Pep Rosanes-Creus. S'inicià com a poeta amb el llibre L'ombra mutilada(1991), premi Miquel Martí i Pol, Els seus primers poemes van aparèixer en dos reculls col·lectius amb altres autors: El club dels 7 poetes morts de Roda de Ter (1991, amb pròleg de Martí i Pol) i On la nit era negra (1993). L’inici formal de la seva trajectòria literària, però, va ser la publicació de La venjança de l’eunuc (1993) i El gos i l’ombra de l’alzina (1995), que van tenir força ressò. Posteriorment, amb l’excepció de Voltor (2000, premi Carles Riba 1999), ha optat per projectar la seva obra per mitjà d’editorials alternatives: Vuit poemes (1997), Set (1998), No he fet res (1998), El cos del temps (1999) i La rosa (2004, del mateix any és la segona edició ampliada, sota el títol La rosa pòstuma).
Als Jocs Florals de Barcelona de l’any 2003 va guanyar el premi extraordinari Jacint Verdaguer amb el poema Sóc un cuc. La seva poesia està inscrita en la tendència del realisme líric, que arrenca amb Gabriel Ferrater i es prolonga amb Francesc Parcerisas. Als seus poemes compta tant la claredat del pretext, l’anècdota, com l’exigència artística del text, la formalització del discurs. Tot i que es dedica a la narració breu des de començament de la dècada dels noranta, no va debutar com a contista fins a la publicació d’El cap amb el llençol (2004).