Vicari general i governador de la mitra vacant per la mort del bisbe Ros i Medrano (1821). D’idees liberals, escriví una pastoral defensant la constitució i criticà durament l’alçament absolutista i el paper que hi tingueren els eclesiàstics i, en especial, les superxeries del Trapense. Acabat el Trienni Constitucional, fou reclòs al convent dels mínims de Barcelona.