Vida i obra
Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona. Es dedicà al registre de patents. Pertangué a l’Associació Catalana d’Estudiants i milità a la Unió Socialista de Catalunya, col·laborà assíduament a Justícia Social i després ingressà al PSUC, del qual se separà a l’exili. Fou un dels promotors i creadors de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, on també fou un destacat dirigent. Afeccionat al periodisme, fou fundador i director (1938-39) del setmanari Meridià, que fou continuador de Mirador, i col·laborà a diverses publicacions.
A l’etapa de la Guerra Civil, exercí com a cap dels Serveis de Cooperació de la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya i fou director editorial de la Secció d’Edicions del Comissariat de Propaganda. En acabar el conflicte, s’exilià a França, on passà tres anys a Tolosa. El 1942 embarcà, a Marsella, cap a Mèxic i s’establí a la ciutat de Mèxic, on treballà en el camp editorial. Fou administrador de l’Editorial Fournier i col·laborà a posar en marxa una de les editorials mèdiques més importants del país i de tota l’Amèrica Llatina. Fou membre del Partit Socialista Català, erigit a Mèxic, i fou director de Nova Era, periòdic d’aquest partit. Actuà al moviment de les Comunitats Catalanes d’Amèrica adherides al Consell Nacional de Catalunya; fou secretari de la Institució de Cultura Catalana i participà en el pacte de Galeusca. Formà part de la comissió organitzadora de la Conferència Nacional Catalana a Mèxic (1953). També fou membre de la junta de la Institució de la Cultura Catalana i de l’Agrupació Catalana d’Art Dramàtic (secció de l’Orfeó Català de Mèxic).
Ben integrat al món dels escriptors de l’exili, fou un remarcable col·laborador de nombroses revistes catalanes, entre les quals cal esmentar Pont Blau —on publicava articles sobre crítica de llibres i La Nostra Revista.
Traduí H.G. Wells (Aquest diantre de sabots, 1925), Baudelaire (El jove fetiller i Consells als joves literats, 1927), Paul Avour (El senyor Tal o Com s’explota una línia de conducta, 1929). Escriví la novel·la La nit primaveral (1924). El 1933 publicà el seu primer llibre de contes, Present de bodes, seguit de L’organització de l’exèrcit espanyol (1937), Les trifulgues de míster Smith (1938), El feixisme internacional pretén dominar Espanya (1938). A Mèxic publicà Contes d’Eivissa (1948), amb il·lustracions de Joan Junyer (1946), L’oracle (1954) i, pòstumament, L’alè de la sirena i altres contes (1956).
Bibliografia
- Artís-Gener, A. (1955): “Una passió mediterrània”. Pont Blau, 36, p. 361-362.
- Artís-Gener, A. (1956)): “Prefaci”, dins Roure-Torent, J.: L’alè de la sirena i altres contes. Mèxic, Club del Llibre Català, p. 7-10.
- Carner, J. (1985): “Contes d’Eivissa de J. Roure-Torent”, dins Prosa d’exili (1939-1962). Barcelona, Edicions 62, p. 212-213.
- Huertas, J.M. i Geli, C. (2000): Mirador, la Catalunya impossible. Barcelona, Proa.
- Riera Llorca, V. (1994): Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona, Curial.