Josep Rovira i Canals

(Rubí, Vallès Occidental, 1902 — Boulogne-sur-Seine, França, 1968)

Polític.

Paleta d’ofici, milità de jove en el moviment calalanista i s’afilià a Estat Català. Exiliat el 1922 a França, en una incursió assaltà la caserna de la guàrdia civil de Sant Pau d’Ordal i restà implicat en els fets de Prats de Molló. Se n'anà a Bèlgica i a Mèxic i participà en les guerrilles de Guatemala. Tornà a Catalunya (1932) i fou fundador del Partit Català Proletari i després ingressà al Bloc Obrer i Camperol. Fou elegit membre del comitè executiu —càrrec que conservà posteriorment dins el POUM— i destacà com a principal animador del setmanari L’Hora. Pel juliol del 1936 representà el POUM dins el Comitè de Milícies i fou l’organitzador de la columna Lenin, posteriorment divisió 29, que sota la seva direcció actuà al front d’Aragó. Detingut després dels fets de maig del 1937 fou posat aviat en llibertat i actuà llavors clandestinament, fins que per l’octubre del 1938 hom l’empresonà de nou. Pogué tanmateix fugí a l’exili pel gener del 1939. A França, participà en la Resistència i el 1944 fou un dels fundadors del Moviment Socialista de Catalunya. La seva figura es destaca com a estrateg militar i líder de milícies populars.