Vida i obra
Fou eclesiàstic i mestre d’escola. L’any 1855 fou ordenat de prevere. Cursà estudis de magisteri i fou director de l’escola d’Establiments (1860-87) i cofundador de la publicació El Magisterio Balear. El 1885 s’encarregà d’organitzar l’ajuda a les persones afectades per una greu inundació a l’Horta (Sóller). El 1887 tornà a Sóller, on fou un dels impulsors del Banc de Sóller (1890) i un dels fundadors i el primer president de l’empresa El Gas, S.A. (1892); també fundà el Sindicat Agrícola Solleric. Col·laborà tant en la premsa mallorquina com en les publicacions especialitzades BSAL i Museo Balear.
La seva obra més important és Historia de Sóller en sus relaciones con la General de Mallorca (1875-76, 2 vol.), una de les millors mostres de la història local, que continuà amb Inundación de Sóller y Fornalutx (1885). Aporta valuoses dades sobre la història de Sóller i evidencia l’estat de les investigacions històriques a Mallorca en el darrer terç del segle XIX. Pel que fa a les èpoques medieval i moderna, hi és notable la influència de Josep Maria Quadrado, però el segle XIX és valorat negativament per l’escassa religiositat i el tarannà anticlerical del liberalisme.
És autor també de nombrosos llibres i articles sobre els conreus de Mallorca, recollits en part a Ensayos de agricultura y prehistoria (1900). Recollí l’obra d’alguns glosadors sollerics en Literatura popular mallorquina (1900, 3 vol.), composicions de tres glosadors sollerics (Pau Noguera i Ripoll, Andreu Coll i Bernat i Sebastià Marquès i Ortegas). Algunes vegades, utilitzà els pseudònims Mestre Pep, El sen Pinoy i l’Honor Hoseph de Calandria. Des del 1904 és fill il·lustre de Sóller.
Bibliografia
- Fullana, P. (1996): “La historiografia a Mallorca 1840-1890”, Els historiadors i l’esdevenir polític d’un segle a Mallorca. Barcelona, PAM, Barcelona, p. 50-52.