Conegut especialment pel segon cognom. Es formà a Reus i del 1959 al 1963 a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. El 1960 entrà al taller de Joan Rebull, amb qui treballà fins el 1967, any que ingressà de professor a l’Escola Eina de Barcelona i instal·là taller propi. Professor de l’Escola de Sant Jordi el 1970, n’esdevingué catedràtic el 1976. Catedràtic de morfologia escultòrica del cos humà a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (1987), fou membre de la Académie Européenne des Sciences, des Arts et des Lettres de París.
El 1972 el seu nu assegut Waldesca guanyà el Primer Concurso Nacional de Pequeña Escultura a Valladolid, i l’any següent feu, a la Sala Parés de Barcelona, la seva primera exposició individual. Molt influït pel seu mestre, practicà i defensà un classicisme pur, patent en els seus nus, d’acurada tècnica. L’any 2016 el Museu de Montserrat li dedicà l’exposició retrospectiva “La Grècia imaginada”.