Ingressà al seminari de Barcelona, on aviat destacà per la seva pietat. Catequista de Sant Pere de les Puelles (1909), fou ordenat de sacerdot el març del 1910 a la Capella del Centre Obrer Catequístic de la Sagrada Família, i al juliol fou nomenat vicari coadjutor de la parròquia de Sant Julià d’Argentona, on impulsà les Conferències de Sant Vicenç de Paül, l’Apostolat de l’Oració, i les Filles de Maria. L’any 1916 guanyà per oposició la parròquia de Sant Joan de Mediona, a l’Alt Penedès. El 1919 substituí Josep Roig i Casanellas com a rector de la parròquia de Santa Maria de Mataró, càrrec en el qual fou ratificat el 1923. Hi desenvolupà una gran activitat: fomentà el cant popular en el culte, la pràctica d’exercicis espirituals per a homes i les vocacions, i organitzà l’Apostolat dels Seglars, especialment la congregació mariana, però sobretot se significà amb la catequesi, al servei de la qual posà els seus dots d’organitzador amb uns “Cursets de Catecisme” impartits anualment en onze llocs de la ciutat i la formació de catequistes, per a la qual escriví una Guia per a catequistes, acabada el 1936 però no publicada fins després de la guerra. Arran dels fets dels Sis d’octubre de 1934 la parròquia fou incendiada en presència seva, bé que posteriorment renuncià a identificar-ne els autors. Refugiat a casa uns feligresos el juliol de 1936 arran de l’inici de la persecució d’eclesiàstics, fou detingut quan anava cap a Barcelona i internat a la presó de Mataró durant dos mesos, al llarg dels quals prosseguí les activitats d’apostolat entre els interns i destacà per la seva enteresa i generositat. Lliurat a una columna de la CNT i mort per un escamot, abans de morir es dirigí als seus executors dient-los que els perdonava. El gener de 2010 fou beatificat a la basílica de Santa Maria en la primera beatificació que se celebrava a Catalunya des del segle XII.