Passà la infantesa a Figueres. Posteriorment, tornà a Màlaga i el 1940 es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Granada, i el 1948 es doctorà a la de Madrid. El 1954 obtingué el títol de mestre d’educació primària, que no exercí.
Fou successivament catedràtic de química a l’institut d’ensenyament secundari Antoni de Martí i Franquès de Tarragona (1943), de didàctica de la química de l’Escola Normal de Tarragona (1956) i professor de formació professional de la Universitat Laboral de Tarragona (1967), any que es traslladà a València, on exercí la docència a l’institut Isabel de Villena i a l’Escola de Magisteri Ausiàs March, i on es jubilà, bé que no perdé el contacte amb Tarragona.
Paral·lelament a la seva carrera docent, desenvolupà una tasca com a historiador i arqueòleg centrada en Tarragona que el convertí en un dels investigadors més destacats del passat de la ciutat. Publicà més d’un miler d’articles i estudis, part dels quals a la premsa diària. Entre altres, hom pot esmentar:
En els anys 1990, 1992, 1994, 1997 i 2000, publicà Obra menor: artículos históricos publicados en la prensa de Tarragona, en cinc volums, que abasta des de l’any 1947 fins al 1998. Publicà, a més, La física de la bicicleta (1978), obra didàctica en què s’apliquen de manera pràctica els principis de la mecànica.
Fou membre de la Real Academia Española de la Historia (1950), de l’Institut Arqueològic Alemany (1954), de l’Acadèmia de les Belles Arts de Sant Jordi (1985) i de la secessionista Real Academia de la Cultura Valenciana (1994).
Fou nomenat fill adoptiu de Tarragona (1994) i de Constantí (1998). Aquest any rebé el premi Servir del Rotary Club de Tarragona.