Estudià magisteri, medicina i ciències físiques i químiques a València. Instal·lat a Madrid, s’especialitzà en malalties mentals i fou catedràtic de psiquiatria. Ingressà en el PSOE (1928) i presidí la casa del poble madrilenya. Diputat (1931) a les corts constituents de la Segona República, s’hi distingí per les seves intervencions sobre la llei del divorci. Dins el partit tractà de conciliar les diverses tendències. Publicà diversos articles científics i és remarcable la seva conferència Por qué soy socialista (1930).