Membre de l’escolania de la catedral de Barcelona, estudià piano amb Josep Vinyas i orgue i composició amb el seu oncle Josep Marraco i Ferrer i amb Domènec Mas i Serracant. Fou nomenat organista (1895) i mestre de capella (1907) de l’església de Sant Agustí de Barcelona. Dirigí l’Orfeó Montserrat i altres agrupacions corals. Del 1923 al 1957 dirigí la capella de la catedral de Barcelona.
Fou censor de l’Asociación Ceciliana Española i vocal de la Comisión Diocesana de Música Religiosa.
Col·laborà en diverses antologies, entre d’altres l'Antología Orgánica Práctica del jesuita Nemesio Otaño i en les publicades a París per l’abat Joseph Joubert.
Com a compositor conreà tots els gèneres i les seves obres obtingueren diversos premis. De la seva producció destaquen el drama líric Retorn, la visió dramàtica Donzella que va a la guerra, la sarsuela Los reyes de la inocencia, obres per a banda —Fantasia sobre temes populars catalans, Suite celtibèrica, Glosses i Marxa triomfal—, obres corals —les més significatives de les quals corresponen a les harmonitzacions de cançons populars catalanes, com Cançó de bressol, Cançó del lladre, Muntanyes regalades o El Mestre—, obres per a veu i piano, de cambra i música religiosa —especialment les misses dedicades a sant Joan i a sant Agustí, la Passio secundum Matheum i la cantata Multifariam.