Format a la Llotja de Barcelona —on el 1874 guanyà una medalla d’argent—, a l’Academia de San Fernando, de Madrid, i a París, on fou alumne de Bouguereau i admirador de Meissonier. Fundà a Barcelona una acadèmia que polaritzava un dels dos bàndols —enfront de Ramon Martí i Alsina— en què es dividia l’ambient artístic català de l’època. Foren deixebles seus Modest Urgell, Josep i Francesc Masriera, Simó Gómez, Manuel Amell i Vicenç de Genovart, entre altres. Fou professor —del 1852 fins a la seva mort— de l’escola de Llotja. Portà a terme una tenaç i rigorosa tasca educativa, molt discutida pel seu inflexible academicisme.
Conreà la pintura d’història i el gènere realista, amb un detallisme fortament anecdòtic. Exposà amb èxit a la nacional de Madrid (1864). És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.