Josep Serrano i Simeón

(Sueca, Ribera Baixa, 14 d’octubre de 1873 — Madrid, 1941)

Compositor.

Fill del músic Emilio Serrano y Ruiz, estudià amb ell i al conservatori de València, on fou deixeble de Salvador Giner. El 1889 compongué una missa, fugues i cançons per a cant i piano, amb les quals es donà a conèixer. El 1900 anà a Madrid, on es destacà amb la sarsuela El motete, amb llibret dels germans Quintero. Compongué, des d’aleshores, més de cinquanta sarsueles, entre les quals sobresurten La mazorca roja (1902), La reina mora (1903), La casita blanca (1904), Moros y cristianos (1905), El perro chico (1905), El pollo Tejada (1906), Alma de Dios (1907), La alegría del batallón (1909), El carro del sol (1911; en col·laboració amb Amadeu Vives), El trébol, Barbarroja, Si yo fuera rey, Los de Aragón, La canción del olvido (1916), Las hilanderas (1917), Los claveles (1929), La Dolorosa (1930), etc, algunes de les quals figuren entre les més populars del repertori del gènere. També escriví himnes molt cèlebres, com el Himno a Valencia, amb motiu de l’Exposició Regional Valenciana del 1909, i Valencia canta (per a la coronació de la Mare de Déu dels Desemparats, el 1923). També té cançons i danses.