Estudià filosofia al Col·legi Episcopal de Barcelona, economia i idiomes a la Junta de Comerç, i dret a les universitats de Cervera i Barcelona. Directiu del sector tèxtil i amic i soci de Joan Güell i Ferrer. Des del 1849 prengué part en distintes comissions d’industrials i de forces vives catalanes que es traslladaven a Madrid per defensar les posicions proteccionistes, enfront de les pretensions de les forces polítiques lliurecanvistes.
Fou diputat a corts per Granollers el 1851 i el 1853. Els seus discursos parlamentaris més notables versaren sobre el deute flotant i sobre el concordat amb la Santa Seu del 1851, en el qual assenyalà críticament l’alteració del pressupost de l’estat que introduïa el concordat i insistí en la necessitat que aquest havia d’ésser aprovat per les corts per a tenir vigència jurídica efectiva dins l’àmbit de l’Estat espanyol.
El 1855 fou elegit president de l’Institut Industrial de Catalunya. Al juliol d’aquest any fou assassinat, als locals de l’empresa Güell, Ramis i Companyia, de la qual era director, en el curs d’un debat amb una comissió d’obrers —als quals s’afegiren més tard una seixantena de treballadors en tumult— que tenia per objecte la fixació dels preus de la mà d’obra de l’empresa. Sembla que fou fortuïta la coincidència de data del seu assassinat i del començament a tot Catalunya de la vaga general, en la qual no es tractava de reivindicacions salarials, sinó de la defensa del dret d’associació obrera.
Col·laborà a la premsa barcelonina, especialment a La Corona (1843), La Verdad (1844), Diario de Barcelona (1844-45), de vegades amb articles de costums, La Opinión Pública (1850) i El Bien Público, del qual fou un dels fundadors el 1849. Escriví també a El Corresponsal (1843), El Heraldo (1844), Revista Literaria de El Español (1844-45) i al Correo de Madrid, amb el pseudònim El Tejedor Catalán. La seva composició A un noi dormit fou recollida a l’antologia d’Antoni de Bofarull Los trobadors nous (1859). Fou autor també del poema català Desperta, ferro! (1847), dels Apuntes críticos a los orígenes del teatro español de Moratín (1849) i de Barcelona histórica y monumental (1850).
Escriví diversos poemes, entre els quals Desperta ferro!, datable devers el 1843, i A un noi dormit, el més marcadament romàntic, relacionable amb L’ideal de Schiller, inclòs, amb nou més, a Los trobadors nous (1859). El 1843 residí a Madrid, i, amic d’Espalter i Aribau, amb aquest viatjà a París (1844) i col·laborà a la seva “Biblioteca de Autores Españoles” amb uns Apuntes críticos a los “Orígenes del Teatro Español” de Moratín (1849). També publicà Apuntes del viaje que hizo a Andalucía (1846) i Barcelona histórica y monumental (1850).