Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou deixeble de Francisco Giner de los Ríos. Amic de Joan Maragall, es decantà cap a la crítica literària i es convertí en un dels teòrics més importants dels primers anys del Modernisme. Des del 1894 fins al seu suïcidi col·laborà en La Vanguardia. A diferència del grup regeneracionista, propugnà el decadentisme literari, anticipant-se a la teoria de Maragall de l’acte creatiu com a producte de la sensibilitat. Rebutjà la crítica analítica i defensà i practicà la crítica impressionista. Maragall reuní part dels seus articles a Escritos de José Soler y Miquel (1898), i el 1900 li fou editada la traducció de Lo poema del Rose, de Frederic Mistral.