Vida i obra
Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València. Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort. El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó.
Historiador crític, que basa la seva tasca en la prova documental, escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus membres il·lustres (Necrologio), sobre la història i antiguitats de València, el seu estudi general (amb un catàleg de provisió de càtedres del 1500 al 1616), un Episcopologio valenciano (1763) i anotacions a les Trobes de mossèn Jaume Febrer, que considerà autèntiques. Feu correccions i addicions als Escritores del Reino de Valencia, de Vicent Ximeno. Deixà una Vida de san Vicente Ferrer, apóstol deEuropa, inacabada. Mantingué correspondència erudita amb Lluís Galiana i amb els germans Maians i Siscar.
Bibliografia
- Esponera Cerdán, A. (ed.) (1998): Teixidor, J.: Episcopologio de Valencia (1092-1773). València, Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer.