Dins una tònica formalista —escriví milers de sonets— i influït pel parnassianisme, publicà més de vint llibres de poemes: Les ofrenes espirituals (1924), Tàlem (1934), Crist (1936), Ars musica (1946), Hores mediterrànies (1948), La glòria de Bach (1950), Pau Casals (1951), L’art de Wagner (1955), etc; i, en prosa, Orles (1909) i Al marge de la vida (1927).