Dins una tònica formalista —escriví milers de sonets— i influït pel parnassianisme, publicà més de vint llibres de poemes: Les ofrenes espirituals
(1924), Tàlem
(1934), Crist
(1936), Ars musica
(1946), Hores mediterrànies
(1948), La glòria de Bach
(1950), Pau Casals
(1951), L’art de Wagner
(1955), etc; i, en prosa, Orles
(1909) i Al marge de la vida
(1927).