Josep Tharrats i Vilà

(Girona, Gironès, 30 de maig de 1886 — Barcelona, 7 de desembre de 1976)

Poeta, prosista i traductor.

Vida i obra

Fou cofundador i director de les revistes gironines Armonia (1905-06), Cultura (1914-15) i Athenea (1919), dirigí les publicacions humorístiques Flirt (1915) i Les Voltes (1915), i col·laborà a Scherzando, Lectura, La Revista, Catalanitat i La Paraula Cristiana.

Participà i fou premiat en diversos jocs florals. Formà part del grup modernista gironí i fou un gran admirador de Rubén Darío, Verlainei D’Annunzio. La seva poesia, influïda pel parnassianisme, el prerafaelitisme i també per la imatgeria decadentista, presenta una elaboració formal molt acurada i arquitectònica, de factura clàssica, un marcat preciosisme i una predilecció pel sonet. Publicà més de vint reculls poètics, la majoria en edició de bibliòfil, en els quals apareixen amb freqüència el tema religiós i el musical: Les ofrenes espirituals (1924), Els èxtasis (1932), Tàlem (1934), Crist (1936), Amor (1938), Mare Nostrum (1940), Ars musica (1946), L’ànima en flames (1946), Hores mediterrànies (1948), Calze de silenci (1948), Fugues (1949), La glòria de Bach (1950), Pau Casals (1951), Eucaristia (1952), L’art de Wagner (1955) i Pax(1968), entre d’altres.

També és autor del volum de proses líriques Orles (1909) i del llibre de màximes i aforismes Al marge de la vida (1927). Feu diverses traduccions —en bona part inèdites— de D’Annunzio. També roman inèdit un gruix considerable dels seus poemes, alguns dels quals foren recollits pòstumament a Laus Catalonia (1989).

Era pare de l’artista Joan Josep Tharrats, del físic Jesús Tharrats i del cineasta Joan-Gabriel Tharrats.

Bibliografia

  • Camps, A. (1995): “El dannunzianisme de Josep Tharrats”. Revista de Girona, 171, p. 56-59
  • Camps, A. (1996): “Quatre poemes de Gabriele D’Annunzio en traducció (vers un estudi de la llengua poètica de Josep Tharrats)”, dins Diversos autors: Miscel·lània Germà Colón. Vol. 5. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XXXII. Barcelona, PAM, p. 117-121
  • Fulcarà i Torroella, M.D. (1976): Girona i el Modernisme. Girona, Institut d’Estudis Gironins, p. 131-134
  • Tharrats, J.-J. (1989): “Josep Tharrats, una vida de poeta” (Pròleg), dins Tharrats i Vilà, Josep: Laus Catalonia. Barcelona, Parsifal Edicions, p. 9-26.