Molt jove, el 1809, emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a Matanzas. Ràpidament hi adquirí experiència i coneixements comercials en el ram dels teixits i n'obtingué grans beneficis. Tingué diversos càrrecs privats i públics —fou alcalde de Matanzas en dues ocasions (1847 i 1852)— i es dedicà a activitats filantròpiques. La seva filantropia també tingué ressò a Vilanova, on preocupat per l’analfabetisme del seus habitants impulsà tot d’actuacions filantròpiques per erradicar-lo. Així, decretada la desamortització dels béns de l’Església, adquirí (1846) uns terrenys que tenien els caputxins i en féu una venda simulada amb la condició que s’hi construïssin unes escoles públiques i gratuïtes per a nois i noies, les quals s’obriren el 1854. Cinc anys abans havia pagat a Matanzas una escola semblant. Tant aquest edifici de Cuba com el de Vilanova eren presidits per una estatua seva. Dins de la seva obra filantròpica, cal esmentar: la Casa de Beneficencia (1846), la Biblioteca Pública (1847) i altres, a Matanzas, i la plaça de la Vila, les escoles públiques, i el suport econòmic a un diari local i altres a Vilanova, on també li fou erigit un monument.