Doctor en medicina, psiquiatre, psicòleg i terapeuta supervisor cognitivoconductual. Fou fundador i director fins el 2004 del servei de psiquiatria i psicologia infantil i juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona. Juntament amb Ramon Bayés i Joan Massana fou un dels introductors a Catalunya de la psicologia conductista i experimental i una de les veus més autoritzades en el camp de l’estudi de l’anorèxia.
Més enllà de la pràctica professional a l’Hospital Clínic i de la docència, el 1964 creà la Fundació Galton, que pocs anys més tard es convertí en un gabinet de psicologia i psiquiatria dedicat a l’avaluació i tractament dels problemes de salut mental de nens, adolescents i joves, però que després s’amplià per a atendre també pacients adults. A més, impulsà l’Associació Catalana Contra la Bulímia (ACAB), la Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament (SCRITC), i l’Associació Espanyola per a l’Estudi dels Trastorns de Conducta Alimentària (AEETCA).
La seva activitat docent i investigadora quedà reflectida en articles i llibres, com El comportamiento humano (1981) i El adolescente en su mundo: riesgos, problemas y trastornos (2010).
Fou acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, president d’honor de l’Associació Espanyola de Psiquiatria del Nen i de l’Adolescent, soci d’honor de la Societat Espanyola de Medicina de l’Adolescència i membre d’honor del Club de Pediatria Social. La seva trajectòria li valgué nombrosos reconeixements, com la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari de la Generalitat de Catalunya (2007); la Insígnia d’Or de l’Hospital Clínic de Barcelona; el premi Jeroni de Moragas de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantojuvenil; i el premi Pàvlov de la Societat Catalana de Recerca i Teràpia de Conducta, entre d’altres.